http://xarxanet.org/projectes/noticies/salvador-badia-membres-de-lentitat-estan-ampliant-la-seva-formacio-en-el-tema-del
Psicologia Sense Fronteres Catalunya ofereix el seu servei en línia per acompanyar els i les pacients habituals i a aquelles persones que necessitin suport per motius derivats del coronavirus.
Parlem amb Salvador Badia, psicòleg clínic i membre de la junta directiva de Psicologia Sense Fronteres Catalunya, per conèixer com l’entitat i les persones voluntàries que la conformen s’estan adaptant per poder seguir oferint el seu servei durant el període de confinament.
Com està alterant el confinament al ritme habitual de l’entitat?
Més que alterant, el que jo diria és que ens ha obligat a repensar com fer-ho a partir d’ara, per tal de poder seguir desenvolupant la nostra activitat amb la menor afectació possible. Tenim un repte i això sempre és engrescador.
Com ho feu per mantenir activa la vostra activitat?
La nostra activitat fonamental és la de donar atenció psicològica sense cap cost a un considerable nombre de persones en situació de vulnerabilitat emocional i econòmica i de fer-ho de forma presencial.
Si ni els pacients ni nosaltres podem sortir de casa, no hi havia cap altra alternativa viable que abocar-nos al treball online. I per tant d’ençà del confinament, les trobades amb els nostres pacients les fem per videotrucada, i si cal, també per via telefònica.
Com us organitzeu? Les persones voluntàries poden seguir exercint la seva tasca?
I tant que sí! La via online, sortosament, fora d’alguna excepció, ens ha permès poder continuar amb la nostra activitat amb força normalitat. El que no puc negar és que deixar de tenir al pacient a tocar, de sentir-lo respirar, d’observar el seu gest, de veure el seu moviment de mans, no és el mateix. La interacció que s’estableix entre els dos no té el mateix to, però ara per ara és el que toca.
Us trobeu amb alguna altra dificultat a l’hora d’oferir el servei?
Les derivades de modificar substancialment la nostra forma d’operar. Passar de fer un treball presencial a un altre d´online ens ha comportat tota una tasca de reorganització, que per inesperada, hem hagut de fer de forma força precipitada, a fi i a efecte de no estroncar la freqüència assistencial, és a dir que els nostres pacients, malgrat els canvis, no deixessin de ser atesos en la freqüència requerida.
Heu detectat un increment de consultes durant el període de confinament?
Avui dilluns dia 24 de març encara no. Tot i que ens pot semblar el contrari, portem pocs dies de confinament. La nostra previsió és que aquest increment serà molt probablement una realitat, a més tardar, en els propers cinc, deu dies. Estem preparats!
Quines són les consultes més freqüents? Difereixen gaire de les demandades habitualment?
Les raons més habituals de consulta que rebem ocupen un ampli ventall de trastorns. Van des dels estats de tristesa/depressió, angoixa i ansietat, fins a la violència de gènere, l’abús sexual i els problemes d’alimentació, passant pels conflictes relacionals familiars i de parella, les pèrdues…i d’alguns altres.
El que si podem assenyalar és que d’ençà de l’estat d’alarma ja hem intervingut en un parell de casos de persones infectades pel coronavirus, a les que hem hagut d’atendre fins i tot quan han estat ingressades a l’hospital, per via telefònica, és clar, i també via notes escrites, i a una persona per un tema de dol pel traspàs de dos familiars motivat pel coronavirus.
Esteu preparats per atendre aquest tipus de consultes?
Sí, però, de fet, en el decurs d’aquests dies, hi ha un nombre més que considerable de psicòlogues i psicòlegs de la nostra associació que estan ampliant la seva formació en el tema del dol, en el convenciment que en dies propers aquest motiu de consulta prendrà un especial protagonisme.
Des de la vostra experiència. Com estan vivint les persones en risc d’exclusió social aquest confinament? Amb quines problemàtiques es troben?
No podem generalitzar. En funció de quin és l’escenari on aquesta persona es mou podem parlar de diferents tipus d’exclusió social. Té un sostre?, viu al carrer?, té on menjar?, està vinculada o no a Serveis Socials?, té el suport d’algun col·lectiu solidari?, té on tenir cura de la seva higiene?, quina és la seva edat?, té fills?, és una dona o és un home?, quin és el seu estat físic?… Les respostes a aquesta i a moltes altres preguntes són les que ens diran el com aquesta persona està vivint la seva situació d’exclusió.
El que si podem dir és que el sentiment que més prima, és el de desesperança. No se senten, precisament, els primers de la fila.
Quins consells donaríeu a aquelles persones que no ho estan passant bé tancades a casa?
Demanar suport a alguna de les nombroses plataformes existents, com la nostra, quan el malestar sigui de caràcter relacional, comportamental o emocional, i ajut a qualsevol dels recursos especialitzats en funcionament durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, quan aquest malestar tingui a veure amb problemes de violència de gènere o intrafamiliar.
Com està alterant el confinament al ritme habitual de l’entitat?
Més que alterant, el que jo diria és que ens ha obligat a repensar com fer-ho a partir d’ara, per tal de poder seguir desenvolupant la nostra activitat amb la menor afectació possible. Tenim un repte i això sempre és engrescador.
Com ho feu per mantenir activa la vostra activitat?
La nostra activitat fonamental és la de donar atenció psicològica sense cap cost a un considerable nombre de persones en situació de vulnerabilitat emocional i econòmica i de fer-ho de forma presencial.
Si ni els pacients ni nosaltres podem sortir de casa, no hi havia cap altra alternativa viable que abocar-nos al treball online. I per tant d’ençà del confinament, les trobades amb els nostres pacients les fem per videotrucada, i si cal, també per via telefònica.
Com us organitzeu? Les persones voluntàries poden seguir exercint la seva tasca?
I tant que sí! La via online, sortosament, fora d’alguna excepció, ens ha permès poder continuar amb la nostra activitat amb força normalitat. El que no puc negar és que deixar de tenir al pacient a tocar, de sentir-lo respirar, d’observar el seu gest, de veure el seu moviment de mans, no és el mateix. La interacció que s’estableix entre els dos no té el mateix to, però ara per ara és el que toca.
Us trobeu amb alguna altra dificultat a l’hora d’oferir el servei?
Les derivades de modificar substancialment la nostra forma d’operar. Passar de fer un treball presencial a un altre d´online ens ha comportat tota una tasca de reorganització, que per inesperada, hem hagut de fer de forma força precipitada, a fi i a efecte de no estroncar la freqüència assistencial, és a dir que els nostres pacients, malgrat els canvis, no deixessin de ser atesos en la freqüència requerida.
Heu detectat un increment de consultes durant el període de confinament?
Avui dilluns dia 24 de març encara no. Tot i que ens pot semblar el contrari, portem pocs dies de confinament. La nostra previsió és que aquest increment serà molt probablement una realitat, a més tardar, en els propers cinc, deu dies. Estem preparats!
Quines són les consultes més freqüents? Difereixen gaire de les demandades habitualment?
Les raons més habituals de consulta que rebem ocupen un ampli ventall de trastorns. Van des dels estats de tristesa/depressió, angoixa i ansietat, fins a la violència de gènere, l’abús sexual i els problemes d’alimentació, passant pels conflictes relacionals familiars i de parella, les pèrdues…i d’alguns altres.
El que si podem assenyalar és que d’ençà de l’estat d’alarma ja hem intervingut en un parell de casos de persones infectades pel coronavirus, a les que hem hagut d’atendre fins i tot quan han estat ingressades a l’hospital, per via telefònica, és clar, i també via notes escrites, i a una persona per un tema de dol pel traspàs de dos familiars motivat pel coronavirus.
Esteu preparats per atendre aquest tipus de consultes?
Sí, però, de fet, en el decurs d’aquests dies, hi ha un nombre més que considerable de psicòlogues i psicòlegs de la nostra associació que estan ampliant la seva formació en el tema del dol, en el convenciment que en dies propers aquest motiu de consulta prendrà un especial protagonisme.
Des de la vostra experiència. Com estan vivint les persones en risc d’exclusió social aquest confinament? Amb quines problemàtiques es troben?
No podem generalitzar. En funció de quin és l’escenari on aquesta persona es mou podem parlar de diferents tipus d’exclusió social. Té un sostre?, viu al carrer?, té on menjar?, està vinculada o no a Serveis Socials?, té el suport d’algun col·lectiu solidari?, té on tenir cura de la seva higiene?, quina és la seva edat?, té fills?, és una dona o és un home?, quin és el seu estat físic?… Les respostes a aquesta i a moltes altres preguntes són les que ens diran el com aquesta persona està vivint la seva situació d’exclusió.
El que si podem dir és que el sentiment que més prima, és el de desesperança. No se senten, precisament, els primers de la fila.
Quins consells donaríeu a aquelles persones que no ho estan passant bé tancades a casa?
Demanar suport a alguna de les nombroses plataformes existents, com la nostra, quan el malestar sigui de caràcter relacional, comportamental o emocional, i ajut a qualsevol dels recursos especialitzats en funcionament durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, quan aquest malestar tingui a veure amb problemes de violència de gènere o intrafamiliar.